Nuevos modelo de medios de L’H (1ª): quién no tendrá acceso

El nuevo modelo de medios de L’H puede que sea más barato, pero dejará al margen de la información de proximidad cotidiana a casi 85.000 ciudadanos que, según las estadísticas, no utilizan internet o bien lo hacen esporádicamente. ¿Se ha pensado en ellos? Habrá que diseñar estrategias pensando en esta realidad.

El nuevo modelo de medios de comunicación de L’Hospitalet que se pretende implantar pivotará alrededor de internet. Se está trabajando con esta mentalidad desde el principio, y es de lo poco que ha trascendido. Por lo tanto, tras el cierre de la TV L’H, muy probablemente seguirá el de la emisora municipal por ondas, y únicamente quedará, al margen de lo digital, el Diari de L’Hospitalet, de periodicidad entre quincenal y mensual (en los últimos dos años, mensual). La oportunidad de informarse de la actualidad cotidiana de la ciudad que, en su mayor parte sólo cubrimos los medios municipales (medios de proximidad), prácticamente sólo podrá seguirse por internet ya que la periodicidad del Diari de L’Hospitalet permite, en general, el seguimiento de fondo de la información, pero no de la estricta actualidad.

¿Pero quién utiliza internet en una ciudad como L’Hospitalet?

Basándonos en los datos del INE 2011 analizados por el Observatorio nacional de las telecomunicaciones y de la sociedad de la información (ONTSI), y tomando también los últimos datos estadísticos del Anuari 2010 de l’Hospitalet, veamos quién podrá y quién no podrá tener la posibilidad de informarse en la ciudad a partir de ahora.

El análisis del ONTSI está basado en encuestas en toda España a ciudadanos entre 10 y 74 años. Por tanto, mi muestra en l’Hospitalet serán 217.033 habitantes de los 265.891 que tenía en total el año 2010. Según el ONTSI, los internautas con acceso semanal a la red (que sería el caso que nos interesa, los que se conectan con una frecuencia suficiente para poderse informar, y no esporádicamente) fueron en los municipios de más de 100.000 habitantes como el nuestro el 61,1% de la población (entre 10 y 74 años). Extrapolado a l’Hospitalet, supone que 132.607 personas entre 10 y 74 años podrían seguir informándose en el nuevo sistema de medios cotidianamente, pero 84.425 quedarían fuera. A ellas habría que añadir seguramente buena parte de las 23.956 de más de 74 años que completaban el censo de l’Hospitalet en 2010 por la parte superior, cuyas habilidades informáticas cabe suponer reducidas y poco o casi nada extendidas.

¿Quiénes son esas 84.425 personas?

El retrato que hace el ONTSI aplicado a España habla sobre todo de personas con un nivel educativo equivalente a estudios de primaria y de primera etapa de secundaria. Con primaria sólo se conectan con frecuencia semanal el 22,9%, mientras que de las personas con estudios de secundaria sólo tienen el hábito de conectarse a internet semanalmente el 55,6%. Traducido a números y aplicado a l’Hospitalet, supondría que de las 84.425 personas, 47.030 corresponderían a ciudadanos con estudios primarios, y 23.833 con estudios de primera etapa de secundaria. Es decir, casi el 84% de los que se estaría dejando fuera de la información cotidiana de proximidad serían gente con un bajo nivel de estudios.

Otra característica que podemos intuir mediante los datos que analiza el ONTSI es la franja de edad de los que no utilizan internet en España. Según esos datos, la población de 65-74 años sólo se conecta semanalmente en una proporción del 14,6%, mientras que la franja de 55-64 lo hace en el 33,9% de los casos, y la de 45-54 ya asciende pero sólo hasta el 58,1%. Extrapolado a los datos censales de l’Hospitalet de 2010, nos encontramos que de los 84.425 hospitalenses que se puede inferir estadísticamente  que no usan habitualmente internet, 22.199 estarían entre los 65 y los 74 años de edad, 19.279 tienen entre 55 y 64, mientras que 14.168 oscilan entre los 45 y los 54 años de edad. Es decir, 2 de cada 3 ciudadanos que quedarán fuera de la posibilidad de acceder a la información de proximidad tienen entre 45 y 74 años de edad.

En resumen, y aún admitiendo que esta extrapolación sólo tiene un carácter aproximativo pero que seguramente es lo mejor que se puede hacer ante la falta de datos sobre el uso de internet y el número de conexiones en l’Hospitalet, el perfil de quien no podrá tener opción de acceder a la información de proximidad cotidiana cuando el nuevo modelo de medios basado en internet esté en marcha serán las personas con un nivel bajo de estudios, mayores de 45 años, y especialmente de 55.

A esos 84.425 ciudadanos (que superarían los 100.000 si sumáramos casi todos los mayores de 74 años) sólo les quedará el Diari de L’Hospitalet y, subsidiariamente, la escasa información que sobre l’Hospitalet ofrecen el resto de medios catalanes, para cubrir una parte de sus posibles anhelos comunicativos de proximidad.

Bien, pero si ese es el modelo porque la ciudad no se puede permitir otro, ¿qué se debería hacer para minimizar el impacto de estas cifras?, ¿y qué ideas puedo aportar a la pregunta de cómo debería ser? Lo dejo para la segunda parte.

FUENTES:

– Perfil sociodemográfico de los internautas. Análisis de datos INE 2011 (disponible en línea)

Anuari de L’Hospitalet 2010 (disponible en línea)

Anuncios

10 comentarios el “Nuevos modelo de medios de L’H (1ª): quién no tendrá acceso

  1. Para minimizar el impacto de esas cifras y facilitar el acceso a la información de toda la ciudadanía, sin excepción, opino que a la vez que se lance ese nuevo medio de comunicación por internet se debe trabajar en un plan de difusión y de promoción que acerque las nuevas tecnologías a la población en riesgo de exclusión. Debe ser un plan de promoción ambicioso que incluya asesoramiento individualizado para colectivos y entidades y que prevea estrategias de participación y de fidelización y oferta de servicios y secciones con contenidos específicos para atraer a la audiencia que, según esas estadísticas, pueda quedar al margen de la información. Porque, pensemos… ¿qué abuelo o persona mayor de 50 años hoy no tiene móvil? ¿Y qué móvil no tiene hoy día acceso a internet? Otra cosa es el pago de la tarifa, que en los tiempos que corren puede ser un más que justificable impedimiento para acceder a la información. Pero quizás el Ayuntamiento debería dotar de servicio WIFI gratuïto a todos los equipamientos municipales y a ciertos espacios de la vía pública donde se concentre gente mayor. Resumiendo: enseñar a la gente a sacar partido de su móvil; dar acceso gratuito a la red en puntos localizados de la ciudad, y garantizar contenidos y servicios que sean de interés para todos los públicos, especialmente para aquellos que no son usuarios de las TIC… Sólo así, creo, reduciríamos las estadísticas del número de hospitalenses que quedarán al margen de la actualidad de proximidad en el momento en que Ràdio L’Hospitalet deje de emitir.

    • me pareceria genial que en el barrio hubiera wifi y pudieras llamar gratis por viber jejejejejejejeje sin tener saldo jejejejejeje estoy de acuerdo contigo poder hablar con los amigos por titer y estar informados en el momento deverian poner wifi en los barrios para el personal

  2. Gracias Rosa. Bien, son iniciativas interesantes, aunque yo me temo que la gente mayor no suele tener smartphones, más bien teléfonos sencillos sin grandes opciones de navegación… pero en fin. Algo se debería hacer, sin duda.

  3. En resposta al Sr. Enric Gil Meseguer, estic d’acord en que hi ha moltes persones grans que no volen moltes complicacions, però d’altres, estem molt interessades en aprendre les noves tecnologies que ens donan empenta per seguir endavant, encara que tinguem 76 anys com tinc jo..

    • Hola sra. Antònia Torrens,
      totalment d’acord, una part de l’estratègia a seguir possiblement seria potenciar la possibilitat que la gent interessada com vostè puguin disposar de formació, orientació, eines digitals, etcètera. Més endavant, quan la gent que ara està en actiu i treballa cada dia amb aquestes eines arribi a la seva edat, haurem avançat molt més en aquest terreny, però mentre tant crec que s’haurien de dissenyar estratègies per veure que la gent gran que no vol complicar-se en la vida digital tinguin altres opcions. Però m’agrada molt quan trobo gent de la seva edat amb la valentia d’enfrontar-se amb la tecnologia i de seguir connectats al món.

  4. Més que estimulant article i debat :)… Per parts, responent als interessants comentaris de la Rosa, allà on diu:
    “Para minimizar el impacto de esas cifras y facilitar el acceso a la información de toda la ciudadanía, sin excepción, opino que a la vez que se lance ese nuevo medio de comunicación por internet se debe trabajar en un plan de difusión y de promoción que acerque las nuevas tecnologías a la población en riesgo de exclusión.” Totalment d’acord. Qualsevol mesura seriosa de digitalització no serà més que pura demagogia si a la vegada no es posen els mitjans per evitar que una gran part de la població quedi exclosa: en aquest sentit, el programa Òmnia -és on treballo-, va néixer precisament fa 12 anys amb aquest noble objectiu: distribuir per tot el mapa català una sèrie de telecentres que oferien un servei gratuït d’accés a Internet i el més important: FORMACIÓ tecnològica (TIC), des de l’alfabetització més bàsica (tocar un ordinador de 0) fins a una formació ‘més funcional’ per pal.liar, el que actualment suposa un altre tipus d’escletxa digital (una escletxa d’ÚS: què fer amb Internet?, com moure’m?, com participar?, etc.). Actualment, i en consonància amb el signe dels temps i tot el que ens està plovent a sobre, no sorprendrà a ningú que aquest programa públic-eminentment social: la Internet Social-, estigui retallat des de l’any anterior per part de la Generalitat, i amb incertesa amb el que li depara el futur. Per altra banda, en concret a la nostra ciutat, desconec cap tipus de mesura formativa i divulgadora en TIC que a nivell municipal s’hagi impulsat en aquest sentit, a mig i llarg termini… Resumint: tenim un panorama on la formació TIC social, adreçada com a servei públic a tota la ciutadania però vetllant sobretot per la gent més vulnerable, està escapçada o és inexistent. Com bé diu la Rosa, es tracta de:
    “(…) Resumiendo: enseñar a la gente”. I prendre mesures democratitzadores que només es poden fer seriosament i amb fermesa des de les administracions, com torna a dir la Rosa: ” (…) quizás el Ayuntamiento debería dotar de servicio WIFI gratuïto a todos los equipamientos municipales y a ciertos espacios de la vía pública”. Tema especialment problemàtic, ja que les administracions es troben lligades davant la pressió de les grans companyies teleoperadores, però esperem una miqueta més de passió i ganes d’intentar-ho, no?…

    I arribem a la resposta de l’Antònia Torrens, que avui mateix s’ha apropat al Punt Òmnia des d’on escric, que és el de l’Antònia i el de tants altres veïns i veïnes de la Torrassa, per dir-me amb il.lusió que acabava de publicar un comentari en aquest Bloc!….Doncs bé, l’Antònia és una de les components d’un grup que porta farcint des de fa un parell d’anys un bloc preciós sobre la història del seu barri anomenat Memòria de Barri de la Torrassa: es reuneixen cada dilluns en el seu Punt Òmnia de referència i van crear-lo, tot aprenent de 0… Un comentari d’aquest tipus com el de l’Antònia, no hagués estat possible mai, de cap de les maneres, sense l’existència d’un servei públic com el que hem descrit. I estem parlant, òbviament, de polítiques socials i públiques, d’inversió en educació-cultura i social (que van juntes), i per suposat que es tradueix en salut…L’Antònia, el passat 22 de desembre, també va ser una de les veïnes de la ciutat que va fer entrega de les signatures recollides entre tots els veïn@s -alumnes dels 8 Punts Òmnia de l’Hospitalet, entregades a la seu del departament de Benestar Social en contra de les retallades que està patint aquest servei i alertant contra les que pot patir aquest any… Una veïna que com tants altres, està conscienciada i defensant un servei, que és SEU. I que sap que no es pot parlar de ‘digitalització’ d’uns mitjans de comunicació locals, alegrement, si no s’acompanya d’unes polítiques formatives fermes i sobretot, no es garanteix la permanència simultània dels serveis en format analògic, mentre no arribem a la mateixa velocitat tot@s plegats. No tenir-ho en compte, és una salvatjada que atempta directament contra les capes socials més fràgils i vulnerables: és a dir, i per extensió, contra tota la societat.

    (…Sento la llargària del meu comentari!),
    Mila Serrano
    Punt Òmnia Jis-Arrels de la Torrassa
    puntomniajisarrels.wordpress.com
    bloglhosfera.wordpress.com (…per més info de tot el que s’esmena)

    • Hola Mila,
      gràcies també pel teu comentari. Em sembla molt raonable tot el que dius. Conec el bloc del que parles, n’he trobat fotos i temes molt interesants, ss felicito a tots i a totes perquè jo, que com podeu comprovar en molts llocs d’aquest bloc personal m’agrada la història local i la recuperació de la nostra memòria, trobo excel·lent programes com el vostre que permeten a gent com la senyora Antònia i companyia fer la seva particular tasca de escriure i compartir sobre el que més dominen: la vida i la història del seu barri. Al mateix temps, segueixen actives i eviten afegir-se als desheredats de la cultura digital, que en són prous. M’encanta aquest debat, a veure si algú més s’anima a opinar.

  5. És molt probable que Internet jugui un paper cada vegada més important de cara a les comunicacions i, el que ens interessa, pel que fa als mitjans de comunicació, i ara vivim en uns moments a mig camí entre la ‘vella’ tecnologia i la ‘nova’. Tot i que sóc mala futuròloga la ràdio convencional encara té molts anys per endavant. Quan es va inventar la televisió molts van dir que era la mort de la ràdio i es van equivocar!!! la ràdio està més viva que mai i hi ha moltes xifres sobre audiències que així ho indiquen. Segurament serà perquè permet seguir-la de moltes maneres i des de molts llocs. El vell transistor a piles encara no ha mort!!!
    Aquestes últimes setmanes he sentit a molta gent dir que el futur de la ràdio passa per Internet, segur, però no únicament per internet, sinó les grans cadenes estarien tancant les seves emissions per ones i no ho fan. El que sí que fan és enfortir els seus productes d’àudio a internet com un complement destinat a un públic (és veritat que cada vegada més gran) que escolta la ràdio a la xarxa.
    Aquest afany d’incorporar-se a les noves tecnologies només amaga un interès més gran: retallar diners, acomiadar personal. Un altre exemple s’ha vist aquests dies a El Periódico. L’empresa vol imposar rebaixes de sous del 14% i altres dràstiques mesures i per justificar-lo afirmen que la premsa en paper està morta. Per què serà que els empresaris mai tenen la culpa de res?

    • Hola Pilar,

      Gràcies per la teva intervenció. D’acord amb el tema de la ràdio, jo tampoc crec que, parafrasejant la famosa cançó, internet kill the radio star. Crec que la ràdio per ones viurà molts anys més, però segurament amb més especialització, i també té el sentit de ser la matriu de continguts per internet sota demanda. Veig menys futur a la premsa tradicional en paper, però també crec que encara li queden uns anys. Però avançar tot això a d’aquí un mes, com es vol fer a L’H, és precipitat i només té l’objectiu que tu bé esmentes.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s